Silencis de capvespre - IX -

Souvenir [DXXXIII]

Et veig en el meu silenci
revelant-te l'ombra
del sol més brillant.

Com si el somriure
al meu voltant fos
el secret de la joventut
als teus braços.

No hi ha cap més món,
abans d'ara,
més enllà dels colors
que deixem com empremta.

I em dius, a cau d'orella,
tots els noms dels llocs
on tot recomença.
Mentre, les flors del teu cos,
amaren la meva pell.

I girem en un ball que cantem
en llengües secretes i dolces
com el batec de les ales
de les papallones.

Trobant el bes
mentre ens imaginem imaginant-nos
com ens imaginàvem
en la primera abraçada.

Comentaris