Sojorns al tàlveg - XVI -

Souvenir [CCCXCII]



Dia darrera dia darrera nit.
Massa d'hora com sempre que és d'hora
quan és tard.
Escollim no escollir el so
de portes tancant-se
malgrat tancades.

I embogim embogint el silenci
on abans saltàvem de joia.
Lliscant llunyanament junts,
a la recerca, furtiva,
d'un oblit recordat de cels blaus.

Camí de frontera
per llavis que articulen
inarticulats espasmes.



Comentaris